2a jornada de Mundials d’esquí alpí a Alemanya
El català Ferran Terra i el basc Paul de la Cuesta no aconsegueixen acabar un complicat Súper Gegant, guanyat per l’italià Innerhofer, en la segona jornada dels Mundials d’esquí alpí que se celebren a Garmisch-Partenkirchen
Les condicions de la pista i la meteorologia han tornat a ser determinants en la segona jornada dels Mundials d’esquí alpí, que es disputen a la famosa estació alemanya de Garmisch-Partenkirchen. Amb sol i temperatura alta (8º C), la pista Kandahar va tornar a mostrar el seu costat menys amable: duresa i molt gel. No és estrany que dels 73 participants, 30 no aconseguissin acabar el Súper Gegant (SG) masculí. Entre ells, el català Ferran Terra i el basc Paul de la Cuesta. Els que millor es van adaptar a ella van ser els tres homes al podi: l’italià Christof Innerhofer, l’austríac Hannes Reichelt i el croat Ivica Kostelic. Per la seva banda, l’andalusa Carolina Ruiz i la catalana Andrea Jardí van practicar en el primer entrenament oficial del Descens femení.
Dels 73 esquiadors inscrits a la primera final masculina d’aquests Mundials tot just van poder arribar a meta 41. Trenta es van quedar fora (caigudes o sortida de pista) i dos ni tan sols es van presentar a la partida. Així de difícil resultava baixar per la pista Kandahar 2 (les dones van utilitzar la Kandahar 1 en la seva SG). Com el dimarts, la gelada nocturna va deixar una pista dura i irregular. El sol i la calor (ni més ni menys que 8ª C positius a Garmisch) No van poder trencar-la, ja que tot i això la major part del recorregut Kandahar transcorre a l’ombra. Mantenir-se en la traçada va ser una heroïcitat i els qui van arriscar ho van pagar amb la sortida de la línia. Això va ser el que els va passar a Ferran Terra i Paul de la Cuesta. A ells i ha 28 més, entre ells els favorits al podi com el noruec Svindal o el nord-americà Ligety.
"Realment era molt difícil mantenir l’estabilitat. És una pista molt inclinada, brutal, amb corbes de categoria i, sobretot, molt de gel", comentava Ferran Terra, que va partir amb el dorsal 42, mentre que De la Cuesta ho va fer amb el 39. "Ja el dimarts, quan Paul i jo vam anar a inspeccionar el recorregut, ens vam adonar que, si es mantenien les condicions del gel, baixar sense caure seria bastant difícil. Qualsevol petit error es pagava car, i així ha estat. Amb tot, ha valgut la pena, perquè ara ja sabem a què ens enfrontem".
Tant el català com el basc tenien esperances d’acabar i també d’aconseguir una classificació honrosa. No obstant això, tots dos saben que la seva millor disciplina és el Descens, així que cal prendre l’eliminació en aquest SG com un tribut lògic a pagar. Ara ja saben com se les gasta la Kandahar, i segur que amb vista al Descens sabran molt bé com tractar-la.
