Anna Amor no aconsegueix clasificar-se per les finals de snowboard cros, que asseguren espectacle i emocions fortes per demà en els Mundials Snowboard FIS La Molina 2011
La tercera jornada dels IX Campionats del Món Snowboard FIS La Molina 2011 ha estat totalment consagrada a les eliminatòries del snowboard cros (SBX), la prova que uneix espectacle, velocitat i combativitat dels participants. Els grans noms internacionals d’aquesta disciplina no van defraudar i estaran pràcticament tots els favorits en les finals, que se celebraran demà. Entre ells l’austríac Markus Schairer, disposat a revalidar la seva corona de fa dos anys davant el doble campió olímpic, el nord-americà Seth Wescott. També en la final femenina hi haurà emoció i un duel canadenc entre Maelle Ricker i Dominique Maltais, dominadors de la Copa del Món. No hi haurà espanyols, que van quedar eliminats. El millor classificat va ser l’olímpic Regino Hernández, que es va quedar fora de la seva per tot just 46 centèsimes de segon. L’única catalana participant, Anna Amor, tampoc va aconseguir el seu propòsit.
Vist des de l’aire, el circuit de snowboard cros (SBX) instal·lat al Snowpark Alabaus sembla un iceberg surant sobre un mar verd i marró, com si fos una víctima del canvi climàtic. Però dins d’ell, la batalla no ha fet més que començar entre les grans estrelles d’una disciplina que combina llanço, velocitat i equilibri.
En un dia de nou assolellat pràcticament, la pista va aguantar les constants baixades, confirmant que l’organització ha fet un excel.lent treball perquè es pugui competir. Els participants van elogiar amb unanimitat un traçat que avui va servir per classificar els 32 homes i les 16 dones que demà es jugaran les medalles. Entre ells hi haurà els grans favorits, encara que cap espanyol. El joveníssim equip de la RFDEI, format per quatre homes i una dona, va quedar eliminat en una jornada marcada per les caigudes i la mala sort. Anna Amor, l’única catalana avui, no va poder acabar cap de les seves dues baixades classificatòries. En la primera, va caure al final quan anava prou bé, en la segona, a la part alta, quan la pista ja estava gastada i s’havia ocultat el sol. La noia de Puigcerdà no va poder lluir-se davant els seus.
Els millors en les eliminatòries sobre un traçat ple de salts, corbes, peralts i ‘dubbies’, de 650 metres de longitud i un desnivell de 120 metres, van ser els que dominen aquesta especialitat en els últims anys. L’austríac Markus Schairer va fer valer la seva condició de campió del món marcant el millor temps: uns increïbles 53.83 segons, deixant a un altre dels aspirants a l’or, el francès Pierre Vaultier, a més de mig segon. L’italià Luca Matteotti va fer el tercer millor temps (54.47) i el quart va ser per al subcampió de la Copa del Món, l’australià Alex Pullin (54.55) en quart lloc. L’equip dels Estats Units no va estar en els llocs alts, però va ficar els seus quatre homes a la final masculina, entre ells el doble campió olímpic Seth Wescott, encara que el millor va ser Nate Holland, guanyador dels X Games, desè amb 55.22.
Segur que demà, quan es competeixi colze a colze, els nord-americans plantejaran una dura batalla. I això perquè cal tenir en compte que les baixades classificatòries (són dos i es tria la millor) són molt diferents a les finals, que no són contra el crono, sinó per KO. Els 32 corredors competiran en vuit mànegues de quatre, amb caps de sèrie a partir dels temps aconseguits avui. En cadascuna d’aquestes mànegues es classificaran els dos primers i quedaran eliminats els dos últims. Quedaran llavors 16, que tornaran a competir amb el mateix sistema ja a quarts de final. El mateix passarà amb els quarts de final i les dues semifinals, de les quals sortiran els quatre finalistes que són els que es disputaran les tres places del podi.
Tampoc en les eliminatòries femenines hi va haver grans sorpreses. La campiona olímpica i de la Copa del Món, la canadenca Maella Ricker, va aconseguir el cinquè millor crono, però segur que en les finals serà la rival a batre. Una de les seves grans rivals serà el seu compatriota Dominique Maltais, bronze a la Copa del Món, que va fer la setena millor marca.
La primera classificada avui va ser la francesa Nelly Moenne, que està destacant en el seu primer any a la Copa del món, amb 57.83 segons. Segona va ser la nord-americana Lindsey Jacobellis (58.25), que brilla en els X Games. Ull també amb una altra francesa, Deborah Anthonoz, plata olímpica i que avui ha fet el tercer millor crono (58.26). Entre totes elles potser surti la campiona del món.
Hernández, el millor espanyol
No hi haurà finalistes espanyols demà. El joveníssim equip de la RFDEI, format per quatre homes i una dona presents, va quedar eliminat en una jornada marcada per les caigudes i la mala sort. Anna Amor, per exemple, no va poder acabar cap de les seves dues baixades classificatòries. En la primera, va caure al final quan anava prou bé, en la segona, a la part alta, quan la pista ja estava gastada i s’havia ocultat el sol.
Dels quatre homes, el millor classificat va ser l’únic que va ser olímpic a Vancouver 2010: el Regino Hernández. El seu crono de 56.86 segons el va portar a la 37 ª plaça, a cinc llocs i tot just 46 centèsimes de la 32 ª, que donava el pas a la final. ‘És una llàstima que per tan poc no ho hagi aconseguit, però em sento satisfet perquè he corregut bastant bé tenint en compte que em vaig trencar el genoll (triada) després dels Jocs’, va dir el malagueny, de tot just 19 anys. ‘Competir davant aquests rivals de tanta categoria és un plaer i sempre s’aprèn’.
Cap dels altres es va acostar tant al tall que donava la classificació. Lucas Eguibar i Laro Herrero van quedar 51 º i 52 º, respectivament, separats per 3 centèsimes. Gran prestació la del primer que amb prou feines 16 anys és una figura en potència. ‘Estic content. Aquests Mundials són la meva primera competició gran i crec que no ho he fet gens malament. És una experiència impagable de la qual espero treure molts ensenyaments ‘, va comentar el benjamí de l’equip espanyol, que lluïa un embenat a la mà esquerra, producte d’una caiguda.
‘Em vaig lesionar en el primer set al genoll i en un taló en l’aterratge d’un salt. En la segona volia millorar, però m’he ressentit. Però estic satisfet. Tinc 21 anys i aquests eren els meus primers Mundials, així que em queda molt per millorar ‘, va comentar Herrero, per part seva.
Però el classificat Lucas Sáez, de 22 anys, va ser un altre de les víctimes de les lesions tan lligades a una disciplina tan exigent. Va acabar en la 59ª posició, després de caure en la segona màniga. Ja abans de competir a la primera estava sent tractat pel fisioterapeuta de la RFEDI al costat de la cambra de sortida. ‘Els que fem SBX estem trencats per tot arreu’, va assegurar amb sorna. ‘A la primera baixada em vaig fer mal al genoll i en la segona em ressentia. Malgrat tot, content per l’experiència dels que han estat els meus primers Mundials. Ara, com els altres menys Regino, tornaré a proves de la Copa d’Europa, que és on el nostre nivell s’ajusta més a les nostres possibilitats’.
