Ferran Terra 32ª posició en el Descens dels Mundials de Garmisch-Partenkirchen

Ferran Terra present en els Mundials de Garmisch-Partenkirchen, va competir dissabte 12 de febrer al Descens sobre la temible pista Kandahar de l’estació alemanya.

 

El català, millor velocista, va acabar en la 32a La prova va tenir un guanyador inesperat amb el canadenc Erik Guay, que va sorprendre els màxims favorits, com Didier Cuche (plata) i Christof Innerhofer (bronze). Diumenge era el torn a les dones. No hi ha estat la tarragonina Andrea Jardí, que ha preferit anar a entrenar el Gegant a Itàlia per tornar després, però sí l’andalusa Carolina Ruiz, el novè millor temps en els entrenaments oficials permet somiar amb qualsevol cosa.

 

El català Ferran Terara i el basc Paul de la Cuesta van fer un bon paper en el vertiginós Descens en una de les pistes més temibles del món: la llegendària Kandahar de Garmisch-Partenkirchen. Una baixada de 3.300 metres que deixa sense respiració, tant per la seva dificultat com per la seva longitud. Només els més forts aconsegueixen mantenir el tipus de principi a fi. Terra i de la Cuesta, joves de vint anys, van lluitar durant tot el recorregut. Terra, que va sortir amb el dorsal 37, va acabar en la 32ª posició, mentre que De la Cuesta, que va sortir amb el 42, va acabar el 37è entre els 54 valents que van afrontar els 920 metres de desnivell, en un dia de nou assolellat, amb una temperatura impròpia per a l’estació (+9º C) i absència de vent. Com comentava De la Cuesta abans de la prova, aquest insòlit calor s’ha convertit "una pista congelada en una altra de neu primaveral".

 

El vencedor de la prova més veloç del programa va ser una sorpresa, no tant pel seu historial (va ser campió de la Copa del Món en la modalitat de Súper-G a la temporada 2009/10)) com pel fet que no entrava en les travesses després d’una campanya allunyat del grup de cap. Però el cert és que el canadenc Erik Guay, natural de Mont-real, es va comportar com diu el seu cognom i va deixar un temps increïble en la seva baixada: 1m58s41. Ningú, fins que van sortir els que li acompanyarien al podi, va aconseguir acostar a1m58. I molts dels favorits que ho van intentar, com en francès Adrien Theaux, que havia marcat el millor crono en l’últim entrenament oficial, ho va pagar car amb una caiguda i la seva eliminació.

 

Guay, que va partir amb el dorsal Nº 10, teòricament fora dels que havien de jugar-se les medalles, va deixar als seus rivals gelats en creuar la meta. El seu temps era estratosfèric i qui volgués prendre-li la victòria hauria de jugar-se la pell literalment. Ho van intentar el suís Didier Cuche i l’italià Kristof Innerhofer, el campió en el Súper-G. Van estar a punt, però finalment els seus temps de 1m58s73 i 1m59s17 els relegar als altres calaixos del podi, cosa que tampoc està gens malament, sobretot per l’italià, que suma la seva segona medalla en dues proves. Cuche, quart en el SG de dimecres, es va quedar a 32 centèsimes de pujar al més alt.

 

Tornant al català Ferran Terra va completar una baixada consistent. Va passar pel primer control cronometrat a 49 centèsimes del líder, a 3s13, en el tercer, ja 4s54 en el cinquè. Al final, va arribar a 5s38 de Guay, el que no està gens malament tenint en compte que la longitud d’aquesta Kandahar excedeix del normal en un Descens típic de Copa del Món. "He comès dos errors a la zona alta que m’han fet perdre velocitat. El meu objectiu era ficar-me entre els 30 primers, així que m’he quedat a prop, però no puc estar plenament satisfet ", explicava el català, de 23 anys. "Les condicions de la pista han canviat acord sortien corredors. Guay se l’ha jugat i li ha sortit bé. En sortir dels primers s’ha trobat una pista més ràpida, i això l’ha beneficiat respecte als que sortien darrere ".

 

Més informació al web de la FCEH – disciplines.