L’australià Pullin i la nord-americana Jacobellis guanyen la ‘batalla’ de SBX a La Molina, la primera final dels Mundials Snowboard FIS disputades a l’estació gironina

Un australià, Alex Pullin, i una nord-americana, Lindsey Jacobellis, s’han adjudicat avui les primeres medalles d’or dels IX Mundials Snowboard FIS La Molina 2011 que es lliuren a l’estació gironina. Tres dies després de l’obertura de l’esdeveniment a Barcelona amb el Big Air, l’estació que dóna nom a aquests Mundials va passar a convertir-se en la primera de tots els Pirineus a viure un podi mundialista, corresponent a snowboard cros (SBX). La jornada ha tingut accent anglosaxó, ja que de les sis medalles atorgades tres d’elles han estat per nord-americans, una per a un australià i una altra per una canadenca. Pullin i Jacobellis han estat els vencedors de dures batalles en la prova més espectacular i disputada del programa competitiu. Demà continua la festa del surf de neu a la Molina amb les finals del Paral·lel Gegant i les eliminatòries de Half Pipe.

La Molina (Cerdanya), 18 gener 2011

Les primeres medalles dels IX Mundials Snowboard FIS La Molina 2011 van ser guanyades a duríssims combats cos a cos. Al contrari que en les eliminatòries del dilluns (contra el crono i en baixades individuals), les finals de snowboard cros (SBX) van ser una lluita amb totes les forces entre quatre competidors per baixada. En categoria masculina les van disputar 32 participants, en la femenina, 16. Estaven tots els favorits i, de fet, a les grans finals van accedir la majoria d’ells. Els homes van lliurar quatre tornejos del KO: vuitens, quarts, semifinals i final. Les dones, una batalla menys. Els campions van acabar sent l’australià Alex Pullin i la nord-americana Lindsey Jacobellis. Tots dos eren dels que aspiraven al podi, així que els seus triomfs van ser una sorpresa relativa.

En un nou dia assolellat totes les carreres van ser excitants i competides sobre la unànimement elogiada pista de l’Snowpark Alabaus, de 650 metres de longitud i un desnivell de 120. Tan competides que es van produir inevitables caigudes, algunes espectaculars i doloroses. Una d’elles (encara que va seguir fins a la meta) va ser la que va privar a l’austríac Markus Schairer, vigent campió mundial, retenir la seva corona masculina. Va ser a quarts de final. Fins allà havien arribat sense problemes els altres favorits, la crema de la crema del SBX. Entre ells el doble campió olímpic Seth Wescott (EUA), el campió dels X Games Nate Holland (USA) i els vigents campió i subcampió de la Copa del Món, el francès Pierre Vaultier i Pullin. El perill per a ells arribava del jove italià Luca Matteotti, que s’havien mostrat molt fort en la seva primera aparició mundialista. Però en semifinals el francès va caure en un salt quan dominava clarament la seva. En l’altra, Wescott es va imposar a Pullin, però en la Big final, la dels quatre millors, l’australià va sortir com un cicló i va saber defensar el seu lloc de privilegi davant les escomeses del campió olímpic, amb Holland i Matteotti ja sense opcions d’or.

‘No puc estar més content. És una situació ideal: el meu primer gran títol mundial i compartir el podi amb dos grans amics. A més, fa un temps fantàstic i la pista que han muntat a La Molina és excel·lent’, va dir el pèl-roig Pullin, de 23 anys. ‘La carrera més difícil per a mi va ser la de semifinals, perquè em vaig quedar travat a la porta de sortida. Per sort, vaig poder recuperar a temps. Aquest títol reivindica al surf de neu australià perquè som pocs, però bons’.

‘Començo a sentir la pressió dels joves com Alex Pullin, que corre com un boig’, va comentar amb ironia Seth Wescott, el doble campió olímpic, tot un veterà als seus 34 anys. ‘Ara necessito unes vacances per preparar després els X Games. I, a llarg termini, no descarto la meva tercera medalla d’or olímpica consecutiva’.

‘Vull felicitar a l’organització de La Molina per la feina que han fet amb la pista, donades les condicions meteorològiques. M’he divertit molt i estic molt satisfet amb aquesta medalla de bronze’, va explicar, per la seva banda, Nate Holland, un altre veterà als seus 33 anys. ‘Jo també em prendré ara uns dies de descans abans dels X Games i, com diu Seth Wescott, els que tenim trenta anys haurem de defensar-nos dels nous talents que arriben al circuit’.

Jacobellis va superar les canadenques

També a la final-a-quatre femenina arribar les corredores amb millor historial excepte la francesa Deborah Anthonioz, una altra víctima de les caigudes que avui perjudicar especialment als potents equips de França i Àustria. A la sortida hi havia la campiona olímpica i de la Copa del Món, la canadenca Maelle Ricker; seu compatriota Dominique Maltais, bronze a la Copa del Món i actual dominadora del circuit, i la francesa Nelly Moenne Loccoz, que està destacant en el seu primer any a la Copa del món. També Lindsey Jacobellis, plata en els Jocs de Torí 2006 i que brilla en els X Games, però que aquesta temporada no estava tenint molta sort. La rossa nord-americana, com l’australià Pullin, no va donar opció als seus rivals a la gran final. En ella, les dues canadenques es van tocar només sortir i Ricker va quedar aviat fora de joc. Maltais va lluitar per la plata amb la francesa, però al final va ser un duel entre Jacobellis i Moenne, amb franca avantatge per a la primera.

‘Estic molt satisfeta amb aquest títol, ja que aquesta temporada no estava sent molt bona per a mi’, va comentar Jacobellis, de 25 anys. ‘Preparar aquests Mundials fent surf a la costa californiana i la cosa ha funcionat. El circuit de La Molina és molt ràpid i amb prou feines dóna temps a pensar. Tot se’t ve a sobre i qualsevol petit error és decisiu. Cal felicitar als qui ho han fet, perquè sembla impossible que l’hagin construït amb aquestes temperatures. L’escenari semblava un quadre de color verd amb un pinzellada blanc al mig, que era la pista ‘

 

‘Estic molt contenta i no sé què dir més que … ¡¡¡yuppiee!!!’, va deixar anar la francesa Moenne, que no es creia la seva medalla de plata. ‘Sóc jove (20 anys) i vaig començar tarda al SBX, així que espero guanyar algun títol en el futur’.

‘Aquesta temporada està sent magnífica per a mi. Vaig líder a la Copa del Món i ara guanyo la medalla de bronze. No puc estar més contenta’, va subratllar, per la seva banda, la canadenca Maltais, que als seus 30 anys està vivint una segona joventut. ‘M’ha sabut greu que Maella (Ricker) no hagi estat amb mi al podi. Hagués estat molt bonic dues medalles per a Canadà’.

La jornada d’avui ha comptat amb l’entusiàstica presència de sis centenars d’escolars, procedents de diverses comarques properes a La Molina (Berguedà, Ripollès, Cerdanya i Barcelonès) la presència ha donat color i animació a les finals. Els escolars formen part d’una campanya educativa, social i esportiva. En total, i al llarg de tota la competició, el nombre d’escolars que gaudiran dels Mundials serà de 2.200, dins de la campanya llançada per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) anomenada ‘Apropem les escoles a la neu’.