Mirambell acaba dinovè a la Copa del Món
El pilot català de skeleton Ander Mirambell ha finalitzat la Copa del Món 2010-11 en dinovena posició en la general, la seva millor classificació històrica fins ara.
Mirambell ha pogut fer realitat el seu somni d’acabar entre els vint millors en quatre de les vuit cites de la temporada disputades i, gràcies a això també ho ha fet en la classificació final. L’esportista encara no ha finalitzat la temporada 2010-11, ja que a finals d’aquest mes disputarà el Campionat del Món a Königsee (Alemanya), la pista que Munich presenta en la seva candidatura per als Jocs Olímpics de 2018.
Després de la teva participació justeta per Vancouver 2010, any següent dónes un salt important en la classificació amb 4 incursions al Top 20. A què atribueix aquest canvi?
Hem millorat físicament, però la clau ha estat el conveni amb l’equip britànic. Els seus entrenadors m’han ajudat molt, tot i que encara continuo adaptant-me a la seva forma de treballar. Amb el meu ex entrenador traçava unes línies i amb en Mickey, l’entrenador de GBR, treballem amb una altra filosofia de pilotatge, més arriscada i que aporta més velocitat punta. En definitiva, m’estan ensenyant a pilotar com els millors del món. A més, viure el dia a dia amb 3 pilots competitius de la Copa del Món m’aporta molt. Ara ens queda millorar la tècnica de sortida, especialment en pendent, i evolucionar en material per tenir millors resultats.
T’has quedat sorprès pel fet de poder estar entre els 20 millors?
La veritat és que no esperava millorar tan ràpid. Era el màxim objectiu. Sabia que necessitava temps per adaptar-me a la seva filosofia de treball. També he canviat de preparador físic i això s’ha notat. Han estat molts canvis i per això hi ha hagut bastanta irregularitat, però estic molt content de l’evolució. Lluitaré un altra vegada pel top20 al Campionat del Món i tant de bo l’any que ve es converteixi en una cosa habitual.
En què ha canviat Ander Mirambell en només 365 dies?
Ser olímpic t’aporta una seguretat i una responsabilitat. Aquest any he pogut aprendre dels millors atletes, que no deixa de ser el principal objectiu de la meva relació amb Gran Bretanya, la d’anar pas a pas i aprendre. Necessito millorar mentalment, encara que això també requereix més experiència i seguretat en determinades situacions. Hi ha tan poques centèsimes de diferència que necessites ser molt fort mentalment i centrar-te en la baixada. Pot ser que em repeteixi, però la clau de tot ha estat el conveni amb l’equip britànic. Gràcies al Consell Superior d’Esports, ADO, la Federació Espanyola d’Esports de Gel i el Consell Català de l’Esport he pogut gaudir dels millors entrenadors. De vegades molt durs i contundents, però com els vaig dir des del primer moment: "si la meva baixada ha estat desastrosa, ha estat desastrosa i cal ser clar i contundent".
On és el teu marge de millora?
Marge de millora sí que n’hi ha, perquè he lluitat per estar en diversos top15, com a Park City i Whistler, on sí ho vaig aconseguir. En velocitat punta sempre he estat al top20 i algunes vegades entre els 15 primers, pel que crec que podem escalar. Les claus per aconseguir-ho passen per millorar el trineu, ja que a dia d’avui sóc dels pocs pilots de Copa del Món que no ha evolucionat mai el trineu en més de dos anys, mentre que la resta ho fan cada 6 o 12 mesos, i també amb la tècnica de sortida. A dia d’avui ho estem portant a terme amb Bernat Buscà, però cal exercitar-ho a la pista de sortida o córrer en pendent per millorar la velocitat, l’entrada al trineu i la coordinació. Crec que si aconsegueixo aquests dos objectius podrem lluitar pel top10. Ara bé, no et sabria dir quan…
La temporada encara no ha acabat, què esperes del Mundial?
Depèn de si podem fer canvis al trineu. Tot dependrà d’aquesta setmana a Innsbruck i de les sensacions prèvies a la pista. Recordo que una de les últimes vegades que vaig estar allà vaig ser quan em vaig trencar la clavícula. Aquesta pista em deu alguna cosa i té una màgia especial. Han canviat la part final del circuit i veurem com van els entrenaments. És una pista curta, on la sortida és important i la gent portarà les seves últimes evolucions per lluitar pel millor resultat. El meu objectiu passa per millorar el 27 dels meus dos últims mundials, a Lake Placid 2009 i a Altenberg 2008 i m’agradaria lluitar pel top20, encara que és la prova de més nivell.
Bé, i fins al Mundial, quin és el teu pla d’entrenament?
Ara treballar dur amb les evolucions, provar diferents coses del trineu i preparar el millor possible el Mundial a la pista d’Innsbruck. Cal tenir en compte que és un mundial atípic, perquè hi ha 6 dies d’entrenaments i això es notarà, ja que hi ha tres dies com "setmana d’entrenaments", perquè la pista és parcialment nova, i els tres dies habituals de cada competició. A això caldrà sumar-hi els dos dies de competició, on els 20 millors passen a la quarta baixada.
L’"efecte Mirambell" ha portat a més gent a practicar el skeleton o el bobsleigh en l’últim any. Què suposaria l’arribada de més esportistes espanyols a aquests campionats?
És un orgull que a Espanya la gent vulgui practicar skeleton, ja que és un esport que aporta molts valors i necessites ser molt fort física i mentalment. És més econòmic que l’esquí i és un esport de velocitat, una cosa que al nostre país està en auge. Crear un projecte de skeleton a nivell masculí/femení permetria créixer com a país i ser més competitius. Tenim bons velocistes i només cal trobar-los. Aquesta competència permetrà que el nivell millori en tots els nivells. Espanya ha de seguir l’exemple de Gran Bretanya, un país sense pista d’skeleton que ha tret medalla a Torí 2006 i Vancouver 2010. Només cal fer les coses de manera adequada i amb progressió.
Més informació al web de la FCEH – disciplines.
