Relats Olímpics: Queralt Castellet i la conquesta d’un somni
Els de PyeongChang seran els quarts Jocs Olímpics d’Hivern de la rider catalana, que espera arrodonir amb una medalla una exitosa trajectòria esportiva encara amb molt de futur al davant. Un camí no exempt de grans obstacles i reptes que l’han convertit en el que és avui dia. Moments que marquen i construeixen una identitat, com els que repassem a continuació.
Una lesió de genoll, l’inici
Una lesió patida per la mare de Queralt Castellet va provocar que els seus pares es passessin a l’snowbord, i d’allà va venir la seva afició per aquest esport des dels 6 anys. Amb 13 anys, Castellet ja compaginava esport i estudis gràcies a un programa de la FCEH, moment en què va començar a competir fora d’Espanya. Del seu Sabadell natal va començar una expansió progressiva cap a diversos racons del món.
Primera incursió al Halfpipe, a Xile
La catalana va viatjar el 2005 a Xile per competir a la Copa del Món de snowboard de Valle Nevado. Castellet havia de competir en snowboard cross però una lesió d’Isaac Bergés va provocar que acabés participant al Halfpipe (va ser 26a). I d’allà a classificar-se en poc temps per als seus primers JJ.OO.
Torí 2006, el primer aparador mundial
El debut olímpic va tenir lloc a Torí (Itàlia), una cita que com ella mateixa reconeix, “em va servir per veure que podia arribar molt més lluny d’on estava. Allà vaig canviar el xip”. Va ocupar la posició 26 en Halfpipe. Era només un tastet del que vindria.
Vancouver 2010, amb la mel als llavis
Els seus segons Jocs Olímpics, al Canadà, van ser ja una confirmació de la Queralt Castellet més forta i mediàtica, sent l’abanderada d’Espanya. I tot anava bé, fins que en un entrenament previ a la final, es va colpejar el cap amb la transició del “pipe” fent un truc. Adéu a la final, on arribava com un coet.
La duresa de l’esport a Sotxi 2014
“A Rússia anava molt més preparada que a Vancouver, però així és l’esport. Significa que has de treballar més. Ho tens allà però després no surt”. Aquesta és la reflexió del que va passar als seus tercers JJ.OO., on va patir una caiguda a la final quan també havia mostrat un gran nivell.
La cara… i la creu
El 2015 va ser sens dubte un any clau en la vida de Castellet. Primer, per la medalla de plata obtinguda als Campionats del Món de Kreischberg, i després pel fatídic cop rebut amb la mort de la seva parella i entrenador, Ben Jolly. Un fet que va marcar un abans i un després en la seva vida. Des de feia temps vivia a Nova Zelanda, on havia millorat notablement el seu nivell sobre la taula.
Retrobament amb la neu
Gràcies a l’ajuda de molts éssers estimats, la catalana va tornar a trepitjar la neu i es va instal·lar a Laax (Suïssa). Sempre amb el record de Ben Jolly al cap, que a la vegada és la seva màxima font de motivació. Dedicar-li una medalla olímpica és el seu objectiu. I va per bon camí, després de sumar una victòria i una tercera posició a la Copa del Món de Snowmass i Laax, respectivament.
