Antoni Puig, guardonat amb el Premi Col·laborador i Esport Pitu Figueras 2018

foto

Figura central en l’evolució de l’esquí català i en la seva internacionalització, la FCEH entregarà el guardó a títol pòstum durant el Lliurament de Premis de la temporada 2017-18, el pròxim 25 de maig.   

En una època actual de creixement dels esports d’hivern, ajudat pel desenvolupament tecnològic i l’aparició constant de noves oportunitats, convé no oblidar la tasca d’aquelles persones que de manera voluntària i altruista han contribuït a expandir-los quan, segurament, no era tan fàcil. És per a això que el Premi Pitu Figueras d’enguany ha estat concedit a Antoni Puig (1924-2009).

De la curiositat a la devoció   

D’Antoni Puig se’n poden explicar mil i una històries, totes elles amb els esports d’hivern com a pal de paller i amb un sentiment de gratitud per davant de tot. No en va, els seus inicis s’emmarquen en una època, els primers anys de la postguerra, encara amb moltes ferides per curar i una societat per reconstruir. D’allà a la competició, l’organització d’esdeveniments i la presidència d’un club.

El primer contacte de Puig amb l’alta muntanya es produeix el Nadal de 1941 a Núria, gràcies a la invitació del seu cunyat Joan Orriols. L’immediat idil·li amb la muntanya provoca que Puig pugi, cada cap de setmana, d’Aiguafreda al Pirineu en tren, junt amb esquiadors del Club Alpí Núria. Croquetes i pa van ser moneda de canvi perquè aquests companys, més grans, l’ensenyessin a esquiar.

La passió per l’esquí de Puig es va traduir, ben aviat, en resultats destacats, com el títol de campió d’Espanya d’eslàlom el 1945. La prometedora trajectòria competitiva, però, es va veure sobtadament truncada un any després, quan una tuberculosi el va apartar dels esquís durant gairebé una dècada. En el seu retorn, encara va tenir temps, i forces, de participar novament en curses de veterans.

Probablement, el llegat més significatiu de tots els que deixa la figura d’Antoni Puig és l’afició que va saber inculcar als seus fills: Núria, Conchita, Mercè, Montse i Joan. Com a punt culminant, destaca la participació de Conchita als Jocs Olímpics de Sapporo 1972. La família també ha estat representada a la Copa del Món d’esquí alpí, amb els seus néts Stephane i Maxime Tissot com a exemples més recents.

Com a dirigent, Puig va consolidar una trajectòria institucional que va contribuir, en gran mesura, a posar els fonaments dels esports d’hivern a Catalunya. Va ajudar a organitzar el destacat Concurs Internacional de Núria i va presidir el Club Alpí Núria Masella entre el 1969 i el 1976, en l’època en què el club va realitzar el trasllat a Masella.

També destaca la seva prolongada tasca com a delegat tècnic de la Federació Espanyola d’Esquí en curses estatals i internacionals, on el cronometratge era manual i les dificultats per organitzar competicions eren molt majors a les actuals.

Per tot plegat, Puig també va rebre el 1993, de mans de la Generalitat de Catalunya, la distinció de Forjador de la història esportiva de Catalunya.

Un enorme llegat, motiu d’exemple i d’aprenentatge, que enguany el Tribunal ha reconegut amb el Premi Col·laborador i Esport Pitu Figueras.

Des de la FCEH, agraïm totes les candidatures presentades així com la feina del jurat, enguany format pel president del CEC, Eduard Cayón; el president de GOSESPORT, Alejandro Muñoz; el periodista de TV3, Toni Real; el director de la revista Solonieve, Curro Bultó; i la filla del Dr. Pitu Figueras, Clara Figueras.

 

Sobre el Dr. Figueras

Eminència de la medicina esportiva, el Dr. Figueras va dedicar-se al tractament de les lesions produïdes esquiant i va invertir moltes hores en els altres. Soci del Centre Excursionista de Catalunya, des de ben aviat es va preocupar d’estudiar la causa dels accidents d’esquí, i a confeccionar un arxiu on relacionava la lesió amb l’entorn, el material i l’esquiador.

El coneixement d’aquestes dades el va portar a realitzar importants estudis sobre prevenció de lesions en esquiadors. Aquesta és de ben segur la causa per la qual li van concedir la Creu de Sant Jordi i la Medalla Josep Trueta. Carismàtic i sempre de bon humor, va ser un home conegut per molts i admirat per tot aquell que coneixia els seus projectes.

El VI Premi Col·laborador i Esport Pitu Figueras serà una escultura singular creada pel gendre del Dr. Figueras, Iñaki Castillo, al·legòrica als valors d’altruisme i de treball desinteressat per l’esport.

Palmarès

2012 – 2013: Descens de La Molina
2013 – 2014: Sr. Guillem Salmerón i el seu equip
2014 – 2015: Associació de Volentaris Val d’Aran
2015 – 2016: Sr. Agustí Juan Segarra
2016 – 2017: Sra. Sylvana Mestre

2017 – 2018: Sr. Antoni Puig